Ens coneixíem, l’un a l’altre, i hem cercat una oportunitat per trobar-nos. Jordi Julià i Garriga ha vingut a presentar “Post-Its”, un llibre que Editorial Meteora publicà pel Sant Jordi de 2016, després que l’autor obtingués el Premi Cadaqués a Rosa Leveroni un any abans. No creiem que sigui una llegenda urbana; el poeta atribueix al filòsof Jacques Derrida, nascut a Algèria, la sentència que «No hi ha res | fora d’un post-it». Una troballa que justifica un llibre, la literatura comparada té aquestes sortides.

reproduir i baixar

Avui, dimecres dia 26 d’abril de 2017, hem fet el dos cents vint-i-quatrè programa, el vint-i-sisè de la sisena temporada. L’hem emès en directe, com sempre.
Poeta, crític literari i assagista. Jordi Julià i Garriga, el convidat, nasqué a l’hospital de Granollers el 26 de setembre de 1972, però en sortir-ne, fou de dret a Sant Celoni, on ha viscut tota la vida. Es va aprendre de menut de memòria els poemes verdaguerians de Pere Garriga, un oncle seu. Se’n recorda que el primer poema que va escriure fou una auca per a l’escola. Tenia llavors només deu anys. A l’adolescència en devia d’escriure, de poemes, però només en recorda un, que no s’assemblava gens ni mica a allò que li havien dit que era la poesia. Quan tenia setze anys, després d’haver llegit Cambra de tardor de Gabriel Ferrater. La poesia li ha donat sis coses, que són moltes: companyia, diversió, consol, comprensió, ajut i fugida. Actualment escriu «en qualsevol moment del dia i de la nit, al tren o davant de l’ordinador, darrere d’un comprovant de compra o en una llibreta: qualsevol lloc o instant és bo (…)». Doctor en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ara hi fa de professor per a guanyar-se les garrofes. Ha fet col·laboracions habituals en mitjans de comunicació, i en revistes científiques i culturals com Transversal : revista de cultura contemporània, Lletres, El 9 Nou.
Com a poeta ha publicat el 1998 Els grills que no he matat, amb el qual obtingué un any abans el Premi Màrius Torres, el 2001 Tornar el dilluns, el 2003 Els derrotats: antologia de poetes morts, el 2004 Mirades i Murs de contenció, pel qual va merèixer l’any anterior el premi Ciutat de Tarragona-Ramon Comas Maduell, el 2005 Hiverns suaus, amb què aconseguí la flor natural als Jocs Florals de Barcelona; el 2006 Sota la llum de Mart, amb el qual obtingué el premi Miquel Martí i Pol-UAB, el 2007 Els déus de fang, Principi de plaer, amb què es va fer l’any abans amb el premi Vicent Andrés Estellés i Planisferi lunar, pel qual va merèixer el premi Mallorca de Poesia. El 2009 publica Un lleu plugim. Antologia de poesia nord-americana hipermoderna, per la qual obra obté el Vila Martorell de Poesia, i amb el poema Amor constant va rebre el Premi extraordinari del 150 aniversari dels Jocs Florals. Encara queden cinc llibres més (no comptem el que ve a presentar). El 2011 treu Poètica per a un ninot i Circumstàncies adverses, amb què obtingué el Decàlia de Valls i el 25 d’abril de poesia de la vila de Benissa, el 2012 Gent forastera, per la qual obra meresqué el Ciutat de Palma Joan Alcover, el 2013 Art K. i, per últim, el 2014 L’aparent, amb què obtingué el Ciutat Alberic de Poesia un any abans.
Ha conreat l’assaig al marge dels versos. El 1999 publicà Estudis sobre la forma i la percepció poètiques, amb què obtingué un any abans el premi Agustí Bartra Ciutat de Terrassa, el 2002 Un segle de lectura, obra que va merèixer l’any anterior el premi Josep Vallverdú, el 2004 El poeta sense qualitats, per la qual es va fer un any abans amb el premi Rovira i Virgili, i La crítica de Gabriel Ferrater, el 2006 Modernitat del món fungible i el 2007 L’art imaginatiu. Les idees estètiques de Gabriel Ferrater, amb què obtingué el 2004 el Premi IEC (2007, premi IEC Josep Carner. I segueix escrivint i publicant, mai no s’atura. El 2009 Dietari de lectures. Literatura i postmodernitat (2005-2007), obra que va merèixer dos anys abans el premi Sant Miquel d’Engolasters, el 2010 Versions de poesia europea per Màrius Torres, el 2011 Poètica de l’exili i Les coses tal com són. Apunts per a un retrat intel·lectual, de Màrius Torres, el 2012 Paraula encesa: antologia de poesia catalana dels últims cent anys, el 2013 L’abrupta llengua. Mercè Rodoreda, una poeta a l’exili, el 2014 L’ofici i el do, poesia i concepcions estètiques a la literatura catalana del nou-cents , amb què obtingué el Ciutat de Manacor, i, finalment, el 2016 Poesia i identitat. Formes de despersonalització en la lírica moderna i Els cants de l’èxode, figuracions poètiques de l’exili republicà de1939, per les quals obres obtingué el València Alfons el Magnànim d’Assaig i el Premi Internacional Memorial Walter Benjamin.
Per acabar, dir que ha estat traduït a l’anglès, el castellà, l’eslovè i el francès.

Anuncis

Quant a suip

Filòleg, professor i poeta
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s