Marc Romera al programa per a presentar de patac Neu negra i Rock & Roll, ambdós llibres de poemes publicats per labreu edicions l’any 2016 a la col·lecció Alabatre, que dirigeix. Al primer, fet per homenatjar el pare del poeta i Francesc Garriga, desapareguts gairebé simultàniament, llegim a la solapa de la coberta, «la impossibilitat del llenguatge explora la incomunicació fins que el buit de la mort —de l’arbre (el pare) o del far (el mestre)— concentra aquesta impotència de dir en expressió de l’anar-se’n de l’altre.» Al segon, fet per celebrar el cinquantè aniversari del poeta, aquest demana «Contra l’envelliment: amistat i rock & roll.»

 

https://www.ivoox.com/player_ej_13501235_4_1.html?c1=ff6600

 

vs161027-002

vs161027-001

vs161027-003

Ahir, dimecres dia 26 d’octubre de 2016, férem el dos-cents unè programa, el segon de la sisena temporada. L’emetrem en directe, com sempre.

Barceloní, és un dels poetes més interessants de la literatura catalana actual. Marc Romera i Roca, el convidat, nasqué el 7 de juliol de 1966. Cinquanta anys enormement joves pels quals hom mereix ballar i treure la llengua. Tenia el caos en el seu esdevenir i ens ho va deixar ben clar: tant el que sabíem com el que no sabíem d’ell era ben poc interessant. Es podia resumir d’aquesta manera: “poeta, narrador, ha exercit la crítica literària en premsa escrita i a la ràdio, editor, professor de literatura a secundària.” Filòleg, i ha tingut dos restaurants-bars. un, “La Pianola”, a Palafrugell i l’altre,“Ràdio Ohm”, a l’Eixample barceloní. En ambdós combinà la cuina amb esdeveniments artístics i literaris. Exercí la crònica esportiva en vers en clau satírica a RAC-1 i portà una secció d’actualitat literària al programa “Tendències” d’Àngels Bronsoms a COM Ràdio. També exercí fins fa poc la crítica literària al Quadern d’El País i a la revista Caràcters. Dóna classes a secundària en un institut. Cofundador de LaBreu Edicions, on dirigeix la col·lecció de poesia Alabatre. No fa estrany, perquè és sobretot, a banda d’editor, poeta. Guanyà el 1988 el Premi Amadeu Oller per Genolls de fum, el 1989 el Martí Dot per Disfresses, el 1993 el Josep Mª López Picó per La mandra i el 2002 el Gabriel Ferrater per La pau del cranc. Al 2013, aconseguí posar al sarró el Premi Carles Riba, que obtingué per La nosa. Per tant accedí a l’escassa nòmina de poetes que han guanyat l’Amadeu Oller i el Carles Riba. Des que obtingué aquest premi, publicat per Edicions Proa, el poeta ja no defineix la poesia com unes ulleres que permeten veure i deixar veure. La defineix com fruit de la inspiració, en el sentit de Friedrich Hölderlin. A més a més dels llibres premiats esmentats, cal afegir La mel, publicat el 2002, L’aigua, publicat el 2009, i els dos poemaris que presentarà. Ressaltem que, a més a més, és narrador. Aplegà els contes en dos llibres: el 2004 publicà Amanida d’animals i el 2008 La intimitat. Ha escrit dues novel·les: Mala vida, que publicà el 2002 i Les relacions virtuoses, que publicà el 2014. No ens deixéssim pas que hi ha el CD L’esgotament de la magnòlia, editat el 2015.

Anuncis

Quant a suip

Filòleg, professor i poeta
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s