Rosa Porter i Moix, la convidada, als vuitanta dos anys ha publicat el seu primer llibre de versos, “La llança de Longí”, amb un pròleg de Jordi Cots Moner. Es tracta d’un homenatge al poeta Joan Vergés, el seu marit mort. És fruit d’una llarga complicitat de poesia i vida compartida des dels quinze anys, llegim a la solapa. L’ha editat Emboscall dins de la col·lecció Nova Carpeta. Ens va fer molta il·lusió que la poeta vingués al programa a presentar-lo.

reproduir

baixar

vs160616-004

vs160616-002

vs160616-001

Ahir, dimecres dia 15 de juny de 2016, férem el cent noranta-setè programa, que ja són uns quants, ens esgarrifa pensar-hi, el desè d’aquesta temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi.

Pel que li van contar a casa, Rosa Porter Moix va néixer el dia 2 de febrer de 1934, diada de la Candelera, a l’Eixample. Ens va escriure: «Estava tot nevat, cosa bastant insòlita a Barcelona i el pare. va tenir molta feina per anar a buscar la llevadora, que vivia lluny de casa, al carrer Diputació 110, al mateix edifici i a la mateixa escala on vivien els avis materns.» Fou la quarta de cinc germans. Creu que va viure una infantesa feliç, «malgrat la guerra i les seves bombes, en un pis del carrer Mallorca.» No l’escolaritzaren fins als nou anys, però això tant és. Va tenir a casa una professora il·lustre que li va ensenyar «tot el que encara avui em serveix»: Maria Novell, una de les primeres redactores de Cavall Fort i guanyadora del Folch i Torres dels anys 60 i escaig. Va entrar al Lycée Français, que es camuflava sota el nom d’Institución Cultural Escoda. Poc temps després, quan França va recobrar els seus territoris amb l’esfondrament nazi, el Lycée de les noies la va acollir al carrer Provença fins que va fer el “Examen de Estado”. Als 15 anys, amb tres germans més grans a la facultat de Lletres i membres de l’Schola Cantorum Universitària, vaig conèixer els primers versos del que després «seria amic, promès, marit i company.» No trigà a conèixer-lo. Cantava amb els tenors junt amb l’Oriol Martorell, l’Enric Gispert i ella, que, sense ser universitària, va entrar a la corda de contralts. Acabada la Secundària, i abans d’entrar a la facultat de Lletres, en Joan Vergés i jo vam començar a festejar. Un festeig que va durar nou anys –abans els festejos duraven molt. Van ser temps feliços «suposo que com per a tothom!». Cantaven, feien versos i revistes clandestines, Curial mateix, i anaven a classes clandestines a ca l’Aramon, el doctor Rubió, en Ferran Soldevila i en Carles Riba. El seu germà Miquel, el Molas, el Comas i el Manent sempre rondaven per casa dels pares confabulant-hi l’Schola i el pati de Dret, amb l’Ainaud de capità. Feien el que podien, per exemple, les Antologies poètiques universitàries, on van sortir publicats «els nostres primers poemes.»
Acabada la carrera de Filologia Romànica l’any 56, va seguir el festeig amb el Joan, que també havia acabat la seva, medecina, i buscava els seus primers pacients. La Rosa es guanyava un sou a la llibreria del pare. En Joan Verges i la Rosa Porter es van casar l’any 1960 i vam anar a viure a casa de la mare del Joan, la sogra, que era vídua i que tenia dos fills més a casa. Un any després va néixer el primer fill, que moriria d’accident l’any 1989. Quatre anys després, el 65 va néixer el segon, que avui té una escola de música. Aquell mateix any vam decidir que amb els pacients i el sou d’ella ja podien llogar un pis i ho van fer a la part alta de Gràcia, prop dels Josepets. Al piset on van anar a viure quan es vam independitzar, tenien llargues converses, lectures i cançons, i moltes vegades se’ls feia de dia amb els amics, tot bevent cafè i menjant galetes. L’ any 71 va néixer la Montse, poeta també, que publicà recentment, el 2014, Fractals de lluna, sutge, mel i mató. Viu amb ella i «l’Eva, la seva parella i els meus cinc néts, no pas en aquell piset, sinó en un que hi cabem bé tots vuit.» No sap què més pot dir. «Encara que mai no hagi publicat cap llibre fins ara, el meu medi és la poesia i la música i penso que ho ha estat sempre, fins i tot abans que jo en fos conscient.»

Anuncis

Quant a suip

Filòleg, professor i poeta
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s