Avui, dia 4 de maig de 2016, hem fet el cent noranta-unè programa, que ja són uns quants, el cinquè d’aquesta temporada. L’hem emès en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi.
Va trencar aigües, la mare, el 27 de setembre de 1987. Carles Dachs Clotet obtingué per Suc de Llum el Premi de Poesia Joan Duch per a Joves Escriptors. Té vint-i-nou anys. També té un certificat que diu que és llicenciat en Filologia Catalana. Ara viu a Barcelona, on cursà un màster en Assessorament Lingüístic, Gestió del Multilingüisme i Serveis Editorials. És el fill petit de la Mercè i en Ton de Cal Barber, de Santa Eugènia de Berga, un poble de dos mil habitants que, malgrat el nom, és al costat de Vic, a Osona. Que per què escriu? “I ara escric per perdre’m i per trobar-me, per construir-me, per estructurar-me l’experiència, per ser conscient de la vida. Però també perquè no vull que se m’embardissin els camins de la memòria; escriure em permet tornar a notar l’emoció del meu avi, la por del meu pare, les cançons de la meva àvia, l’alegria de la meva mare. Al capdavall, tinc un deute amb ells i les seves paraules. Escric, en definitiva, per tornar a sentir allò que no he pogut viure. Escric per no trepitjar els bassals que vaig fent quan pixo fora de text. Escric, potser, perquè no sóc capaç de ser tot el que em passa.” Recentment ha engegat, juntament amb Gemma Medina, una petita col·lecció de plaquettes anomenada «Els papers díscols », en què es combina poesia i imatge.
