Ricard Mirabete Yscla va ser al programa per a presentar “Nuclear”, el darrer poemari, que fa res ha publicat Edicions Terrícola dins la col•lecció Llibres de l’Afrau. Mireia Calafell, una poeta amiga, ha celebrat l’aparició en una mena de postal que acompanya el llibre: “Ara bé, la pèrdua, com el blanc, no té un únic sentit només. No és en detriment, no cal plorar-la. Tot el contrari: ara que hem oblidat els discursos retòrics, celebrem-la. Ballem, com dius, el crit de la revolta. I que els poemes de Nuclear mirin la festa.” Oh sí, com diu Jordi Valls a Núvol, el digital de cultura, el llibre significa “un pas de gegant en la lògica evolució del percussionista que emmotlla els seus poemes al so dels platerets i caixes.”

Ricard Mirabete Yscla

http://www.ivoox.com/aparador-poesia-20-maig-2015_md_4532373_wp_1.mp3″

baixar

El dimecres dia 20 de maig de 2015, férem el cent vitanta-unè programa, el vint-i- novè de la cinquena temporada, el dinovè d’enguany. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio Sant Vicenç de Montalt.
Nasqué, el convidat, a Barcelona el 31 de juliol de 1971. Ricard Mirabete Yscla és filòleg, professor, crític i poeta. Amb un deix seriós, però no sabem si ens l’acabem de creure. Compagina la creació literària i la docència amb la traducció i correcció lingüística, i amb la col•laboració sobre actualitat literària, amb ressenyes i articles de fons, en revistes i diaris com ara El Punt Avui, Poetari i Núvol, el digital de cultura. Va guanyar el premi Amadeu Oller de Poesia l’any 1999, al llindar del tombant de segle, pel poemari Última ronda, en el qual pretenia casar dos mons culturals extrems: d’una banda el simbolisme i de l’altra el popular. Des de llavors ha publicat l’any 2004 La gran baixada, un poemari on ressonen Carner, Brossa i Sagarra, segons el parer de Lluís Calvo; el 2009 Les ciutats ocasionals, poemari construït a partir dels cops i els desenganys quotidians, que no són pas pocs, i el 2013 Radar, que és el resultat de transitar per la Ciutat dels Sants i, ara mateix, la Ciutat dels Independentistes. En col•laboració amb David Caño, un altre poeta guanyador de l’Amadeu Oller, i Carles Mercader, fotògraf, el 2014 ha publicat De penitents a Desemparats (com dos carrers de Barna). Sempre el trobareu on hi ha un poeta amic. Creu que la introspecció és la millor arma contra la solitud, la por i la mort, però també contra la vida i no es cansa de repetir que la poesia són excrecions de la pell que traspuen l’ànima pròpia del qui escriu.

Advertisements

Quant a suip

Filòleg, professor i poeta
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s