Ahir, dimecres dia 25 de març de 2015, férem el cent setanta-tresè programa, el vint-i-unè de la cinquena temporada, l’onzè d’enguany. L’emetérem en directe, com sempre, des de ràdio Sant Vicenç de Montalt.
“Vaig néixer —conservem aquest missatge del convidat, David Tona i Mora— amb els colors oxidats del mes d’octubre, concretament el dia 24 de l’any 1978 a Gurb, que ha estat des d’aleshores sempre la meva pàtria. Estació de l’any tranquil•la i de recolliment que s’ajusta potser amb la meva persona.” No esperin un home lletrat, perquè no l’és ni vol, tot i que escriu molt bé. Ha estat força autodidacte, confessa, ja que no ha estudiat res de lletres ni cap carrera, sinó algun que altre curs d’escriptura, i amb això he anat forjant un camí. Va descobrir la poesia molt aviat, als divuit anys, i se’n recorda bé, perquè coincidí amb la mort de Joan Brossa, de qui n’ha estat un devot. Adquirí soltesa i tremp, però, en els tallers d’escriptura i ha ampliat els mestres als quals la seva poesia és deutora, com ara Vinyoli. Ha obtingut alguns premis, Emboscall li publicà l’any 2001 “Existència” , un petit recull de poemes. La preocupació de l’autor llavors era situar-se en el món concret, en la realitat quotidiana, segons el parer de l’editor. Publicà tres poemes a la revista Tinter de fusta i, com passa amb molts poetes, també s’ha expressat a través de la música tocant en el grup de pop rock Nido Malo la bateria , i, com nosaltres, presentant entre el 2002 i el 2011, al costat d’un company, en una ràdio local de Roda de Ter un programa dedicat a la difusió de la poesia. El gener d’enguany, emboscall ha editat un segon poemari de l’autor gurbetà, un autor de producció lenta. Esperem que no triguí quinze anys més. Més altament vivies, a banda de ser un vers de Vinyoli, com hem assenyalat, permet endinsar-nos en el viaranys d’una veu ‘diferent‘.
Aparador de poesia 