El dia 14 de gener de 2015 férem el cent seixanta-quatrè programa, el dotzè de la cinquena temporada, el segon d’enguany. L’emetérem com sempre des de ràdio Sant Vicenç de Montalt.
S’autoedità el 2011 “Un país sense barreres”, un llibre on fusiona poemes i fotografies de les quals també n’és autor. Aquesta també és la fórmula de “L’essència de nus”, poemari que presentarem. Un poemari de lluita, en l’opinió del poeta i de naltros. Ara, però, totes en blanc i negre. No s’ha estat d’incloure-hi Si em veus, un poema del primer poemari que volta per internet. Com tampoc d’inclure-hi poemes refets, com ara Com una serp, un cal•ligrama que esdevé simplement Serp i canvia de forma, De cap de serp a traç serpentejant. Ha cursat tres cursos de poesia a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i fruit d’aquesta circumstància fou la publicació de “Nusos nus”, un llibre col•lectiu on figura al costat de Margarida Molné, entre d’altres, a qui dedica el poema Mot amagat. Ha guanyat alguns premis de poesia, com el segon del Casal Català de París pel poema Rosa de Sant Jordi, que recità en l’anterior programa, emès l’1 de juny del 2011. Cal destacar una altra faceta artística, la de fotògraf, també reconeguda amb premis. Per millorar la seva formació ha seguit diversos cursos d’especialització donats per fotògrafs reconegots, com ara Joan Safont, Anna Aluart i Segio Ruiz. De fet el seu món acadèmic i professional havia anat per altres viaranys, fins que li diagnosticaren la punyetera malaltia. És enginyer industrial i té en el seu currículum màsters relacionats amb el màrqueting i la direcció empresarial. De tècnic a creador.
