Tants caps, tants barrets, diem. Tants poemaris, tants premis. És el cas d’Amadeu Vidal Bonafont, poeta i enginyer forestal barceloní, que ha aconseguit que cadascun dels llibres publicats siguin premiats, llevat de “Pou de tardor”, el primer, pel qual obtingué, a més a més del premi Amadeu Oller de Poesia, el premi Memorial Anna Dodas i Noguer, que es concedeix a la millor obra d’autor novell publicada en els dos anys anteriors a la convocatòria del premi. Així, doncs, amb deu llibres, onze premis.

 

http://www.ivoox.com/aparador-poesia-12-novembre-2014_md_3734027_wp_1.mp3″    baixar

Ahir, dimecres dia 12 de novembre del 2014, férem el cent cinquanta-novè programa, el setè de la cinquena temporada. L’emetérem, com sempre en directe, des de ràdio Sant Vicenç de Montalt.
En Roc és el primer dels seus tres fills i li dedicà el darrer poemari: “Dues ratlles roents, de color sí. │El crit encès d’una flor subterrània,│com sentir un gol de fora l’estadi.” És enginyer forestal i treballa com a tècnic d’associacions de propietaris forestals, principalment en la restauració de boscos cremats, feina que compagina amb la creació literària. Nasqué a Barcelona el 26 de març de 1973. Amadeu Vidal i Bonafont, el convidat d’aquesta setmana, té un currículum espectacular, malgrat que tingui quaranta quaranta-un anys. Per Pou de tardor obtingué el Premi Amadeu Oller el 1991 i el Premi Anna Dodas el 1993. Maria Mercè Marçal, que era del jurat del primer d’aquests dos premis, saludava el poeta: “donem entrada al món dels llibres impresos a un poeta de debò.” Nits d’encens va merèixer el Premi Vila de Martorell el 1992, Invisibles el Premi Salvador Espriu el 1995, A la llum de les ombres el Premi Grandalla el 2000, Les hores salvades el Premi Josep Maria López Picó el 2000. El 2006 obtingué per Sauló el Premi Maria Mercè Marçal i Crònica des de la banyera el Premi Mallorca. A propòsit del primer d’aquest dos poemaris, Francesc Parcerisas comenta: “hi busca pertot claredat, hi busca una mena de transparència invisible, hi vol desfer els tels enfarfegats de qualsevol barroquisme literari, trobar la manera més directa de dir, menys enrevessada (…).” Amb Estevanac el 2008 aconseguí el Premi de poesia Joan Perucho, amb Projeccions el Premi Grandalla el 2009 i amb Juny el 2011 el Premi Màrius Torres.