Tot un repte: ens visità l’heterodox i emprenyat —“Ningú no ens representa”— poeta lleidatà Carles Hernández i Mor, més conegut com Carles Hac Mor. Agitador intel•lectual, activista cultural. Durant un any es digué Ignasi Ubac, vés. Ens farà veure la padrina, tot i que només té dos anys més que no pas nosaltres, perquè “L’única norma era la de no tenir-ne cap”, segons Jordi Marrugat. No creiem que amb temps i palla n’hagi adquirit o l’hagin obligat a adquirir-ne: “Hem superat tots els límits│s’imposa el retorn al desordre.” Estètic i polític, perquè si no fos així, no fóra.

uvs140522-002

 

uvs140522-001

 

uvs140522-003

http://www.ivoox.com/aparador-poesia-21-maig-del-2014_md_3143514_1.mp3″

baixar

Ahir, dimecres dia 21 de maig del 2014, férem el cent quaranta-setè programa, el trenta-sisè de la quarta temporada, el vint-i-dosè d’aquest any. L’emetérem, com sempre, en directe, des de ràdio Sant Vicenç de Montalt.
Aquest emprenyat encara no el teníem. Abans que altra cosa és poeta: “Potser la gent que diu que jo no faig poesia tenen raó i és antipoesia.” A l’Obra completa punt u, publicada per Pagès editors el 2011, el nostre convidat, Carles Hac Mor, reuní els poemaris Tu’m és no’ms, Desig/Enuig, Escalobornons, publicat el1977 —hi inclogué el poema Crit/coit, publicat dos anys després—, Si la lluna és un gorg, jo sóc a dimarts, publicat el 1978, Anar i tornar, en col•laboració amb Eugènia Balcells, publicat el 1979, Agoc, publicat el 1981, De tranuita, publicat el 1983, S’ha rebentat l’hospici, publicat el 1992 i Un pedrís de mil estones, en col•laboració amb Ester Xargay, publicat el 1992. És clar que “una aventura així és del tot incompatible amb la idea clàssica d’obra completa”, llegim.
Òrsides i fems fou publicat el 1993, El desvari de la raó el 1995, Epítom infra nu o no: ombres de poemes de Marcel Duchamp, en col•laboració amb Ester Xargay, el 1997. Arribats al segle XXI, publica el 2000 No em cap al cap i Hi ha un diari sota l’estora i l’any següent Fer safor. Cabrafiga és del 2002 i Metafonia (Deslectura de Paul Celan) del 2003. El 2004 no s’està de res i publica quatre poemaris Com aquell qui diu, Ad Libitum, Ho vaig fer fer i M’he menjat una cama, amb el qual obtingué l’any anterior el Premi de Poesia Cadaqués a Rosa Leveroni. Un descans de tres anys. El 2007 publica dos poemaris: Coma induït i Zooflèxia (el bestiari més veritable de tots), coescrit amb Ester Xargay, amb dibuixos de Mariona Millà. El 2008, una edició de bibliòfil: Fissura, llibre ‘migpartit’, mig llibre de poemes seus, i l’altra meitat d’Ester Xargay, amb un vídeo de Nora Ancarola i imatges de Marga Ximenez. El 2009 publica tres poemaris: Ni poms ni pomes ni formigues, en col•laboració amb el matemàtic i especialista en computació estadística i gràfics dinàmics Frederic Udina, Regoc i Himnes del no-ésser. El 2011 publica Sí fa que sí i, finalment, si no ens oblidem alguna cosa, El cel barrat. Els editors celebren que “un infrapoeta que no conrea el gènere literari de l’autobiografia ni el subgènere del currículum” hagin aconseguit esperonar-lo a fer-ho.
Ha conreat el teatre(La donzellota o La Malplantada o A frec a frec o Llevant, la pluja al davant, òpera en un acte escrita en col•laboració amb Benet Rossell, 1992), la novel•la (La fi del món, 1994)i l’assaig (La lírica d’Arthur Cravan,1984; Ut poesis pictura?, amb què obtingué el premi Espais a la creació i la crítica d’art,1988; La comèdia d’un incest, 1989; Despintura del jo, que va merèixer el Premi Joan Fuster d’assaig, també del 1998; Converses: Carles Hac Mor i Antoni Clapés, 2006; Enderroc i reconstrucció, 2007; i, finalment, Accions paraparèmicament ictòpiques de Jordi Benito, amb imatges de Vicenç Viaplana, 2011).
Hem d’afegir que ha escrit guions en solitari o bé en col•laboració amb altri.
La col•laboració entre el poeta i la poeta Ester Xargay s’estén al teatre, la novel•la i la videocreació. Carabassa a tot drap, o Amor lliure, ús i abús, es tracta d’una novel•la experimental del 2001, i Tirant lo Blanc la, o La perfecció és feixista, o La construcció del socialisme, una peça teatral del 2000. Hem de tenir en compte un reguitzell de vídeos projectats a la mostra de vídeo d’autor, Del concepte a la imatge, a la Mediateca del CaixaForum, 16 al 20 de maig del 2009.
No desmereix la faceta de traductor. Amb Ester Xargay ha traduït poesia de Gilbert Lascault, Pic Adrian i Raymond Queneau, els Pensaments de Blaise Pascal, La vida en comú d’Tzvetan Todorov.
No ens deixéssim que ha conreat gèneres d’invenció personal, com ara l’escalaborn, la paraparèmia i l’hiposeptimí. Del1973 al 1975 practicà l’art conceptual amb el Grup de Treball. Durant els anys setanta i vuitanta cofundà les revistes d’art i poesia Tecstual, Àmpit i L’avioneta, i n’impulsà d’altres. És col•laborador habitual del suplement Cultura del diari Avui i ho va ser també del Quadern del diari El País, del Tele/Exprés, del Diari de Barcelona i del Diari de Lleida. Ha escrit centenars de textos per a catàlegs d’exposicions i practica la performance.

Anuncis

Quant a suip

Filòleg, professor i poeta
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s