Aparador de poesia. Carles Cervelló Espanyol vingué a presentar-nos “Petites coses”, el quart poemari del poeta barceloní que “s’està acabant de coure al forn de l’impremta i, si no hi ha ningú que hi posi una mica de seny —va escriure fa escassos dies—, sortirà a finals d’aquest mes d’abril, amb il•lustracions de Carles Guitart.”

uvs140410-001

 

uvs140410-002

http://www.ivoox.com/aparador-poesia-9-d-abril-del-2014_md_3012143_1.mp3″  baixar

Ahir, dimecres dia 9 d’abril del 2014, férem el cent quarantè programa, el vint-i-novè de la quarta temporada, el quinzè d’aquest any. L’emetérem en directe, com sempre, des de ràdio Sant Vicenç de Montalt.
La germana tenia pressa i va sortir primer o, potser, va ser ell, el nostre convidat, Carles Cervelló Espanyol, que, gentilment, va deixar que sortís abans. Els bessons, ja se sap, són cosa estranya. Els àries no sabem com poden suportar de ser-ho. Va néixer el 12 de març de 1966 i estava predestinat. Quan tenia 14 anys, “sense que tingués la més mínima sospita que una cosa així pogués passar, vaig descobrir els llibres i m’hi vaig quedar atrapat fins ara.” Després vingué naturalment l’escriptura. Cadascú busca el triangle que li convé; ell, la família, els amics i els llibres. L’han fet “millor persona”. Vés per on ja en porta tres, de llibres de poesia. Primer va ser Fragments de plenitud, publicat el 1997, on trobem l’exaltació de l’art, que ens farà, segons ell, més humans. Després, el 2005, vindrà En veu alta, pel qual obtingué el Premi Alella a Maria Oleart. Haurem d’esperar el 2010, que obté el Premi Josep Fàbregas i Capell per Les dones imaginàries. Témenos Edicions publica l’any següent el poemari. “Són imaginàries —comenta Ricard Mirabete— perquè són agents actius que configuren una personalitat, una potència humana, que creen un sentit vital, que imaginen i d’aquesta manera adquireixen una presència real dins la pell de tantes i tantes dones generadores de la seva essència.” I ara un quart, Petites coses, que està a punt de sortir. Recordant els clàssics, li podrem sentir dir: “Feliç aquell qui troba sense buscar│l’escalf serè d’una conversa i un món│proper on deixar-se amarar de la llum│que no cega i desfà miratges ocults.” Doctor en Filologia Hispànica i professor de secundària, ha volgut, “amb dos companys de fatigues”, reflexionar sobre la seva experiència: “Amb e d’educar”, es titula l’assaig. Té una obra de teatre per a infants: “Bruixes”, publicat el 2001.
Des de fa sis anys, té cura de l’editorial Témenos, on té, segons ell, “l’oportunitat de retornar una part petita de tot allò que la literatura m’ha donat.” Casat, i amb dos fills. El temps lliure es fa “una mica distant”, tot i que ell procura “gaudir al màxim d’allò que faig i, d’aquesta manera, les hores es fan més lleugeres.”

Anuncis

Quant a suip

Filòleg, professor i poeta
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s