Edicions Terrícola, després de publicar plaquetes efímeres —es poden plantar i broten margarides— , ha publicat de patac tres poemaris: “Llegat rebel”, de Lluís Calvo , “Cada volcà és abans muntanya”, de Meritxell Cucurella-Jorba, i “Res és ara ni això”, de David Caño. Els autors vingueren ahir a presentar-los acompanyats de l’editor, i també poeta, Esteve Plantada.

uvs140306-002

http://www.ivoox.com/aparador-poesia-5-marc-del-2014_md_2894678_1.mp3″ baixar

Ahir, dia 5 de març del 2014, férem un programa especial d’un hora. Fou el cent trenta-quatrè programa, el vint-i-tresè de la quarta temporada, el novè d’aquest any. Es va emetre en directe des de Ràdio Sant Vicenç de Montalt.
Van ser, com hem dit, quatre els convidats. Tots ells poetes emprenyats, que es presenten, juntament amb d’altres, sota el lema “Ningú no ens representa”.
Lluís Calvo i Guardiola. Fa un parell o tres d’anys que vam repassar tota la seva obra i vam adonar-nos que era un poeta que pagava la pena llegir i rellegir una vegada i una altra. Una vegada i una altra. Als vint-i-quatre anys, ens sembla que no anem errats, va guanyar l’Amadeu Oller de Poesia per Veïnatge d’hores. Era el 1987. D’aleshores ençà no ha parat de rebre premis. Dotze. El Vicent Andrés Estellés per Col•lisions, el penúltim. El Premi Crítica Serra d’Or de poesia, l’últim, per Estiula. Joan Triadú va fer la recensió de l’anterior poemari, però no d’aquest, tot i que l’esperava. Malauradament no va poder ser. De tota manera encara va poder dir que era el far del segle XXI. L’any passat publicà dos poemaris més, Teresa la mòmia, en col•laboració de David Caño, que tinguérem el plaer de presentar en aquest programa, i Llegat rebel, que presentàrem ahir. I té corda per estona, ens ho va dir fóra de micròfon. Laia Noguera, una poeta que estimem i editora també de Terrícola Edicions, ha comparat la seva obra amb el metall extrem. No és solament poeta sinó que difon l’obra d’altres poetes, fonamentalment els joves, a través d’una pàgina web de culte, Daltabaix poètic. També ha conreat el camp de la ciberpoesia, juntament amb Pedro Valdeolmillos. Tant és el que estudià, Geografia, ell ha anat per un altre camí. La creació literària i la gestió cultural. Han traduït poemes seus al castellà, a l’anglès, a l’italià, al francès i al polonès.
David Caño i Cargol somriu amb aquell somriure que és difícil de descriure, però que amaga unes fortes conviccions. Olotí fet a Barcelona que ha superat fa poc l’edat de Crist. Mestre i, sobretot, poeta. Poeta urbà per excel•lència que es venta de ser-ho. Ens sembla que no hi ha racó ni pedra ni maó ni arbre de Barcelona que no conegui. El 2007 guanyà el Premi Amadeu Oller de Poesia per Barcelona, un poemari a través del qual fa una dissecció, a voltes esborronadora, de la capital catalana. Més tard, el 2009, va ésser guardonat amb el Vila de Lloseta pel llibret He vist el futur en 4D, on alterna el vers amb la prosa poètica i on assoleix troballes remarcables. Es troba a mig camí de l’era del paper i de l’era digital, més a prop d’aquesta que no pas d’aquella. D’una tacada, el 2012, publicà I del no-res TOT i PostMortem, dos llibrets que formen un tot i que tenen un munt de complicitats. El 2013, publica, com ja hem dit, en col•laboració amb Lluís Calvo, Teresa la mòmia, un irreverent poemari, i Res és ara ni això, poemari del qual està molt satisfet, com ens confessà prenent un cafè a la llibreria Laie.
“La incorrecció feta consigna o la contínua lluita per i des de l’escriptura”, això és el que és. Meritxell Cucurella-Jorba, com nosaltres, és de la comarca de l’Anoia. Nasqué fa quaranta anys, més o manco, a Hostalets de Pierola. Li agrada anomenar-se El dígraf del desitx. Poeta, recitadora, dramaturga, traductora i activista poètica. Diguem que també es dedica a fer performances. “Sóc poeta│no poetessa│sóc dona d’acció: escric, dic, em dic│amo el silenci: callo”, llegim a la seva web. Ha publicat, com a poeta, el 2003 “nòmada de tu: un quadern”, el 2004 “els amants de Sarajevo”, amb imatges de Tiziana Deodato, i “nuar”, el 2005 “desamar”, amb fotografies de Luigi A. Marzullo, i el 2009 “Intemperància roig encès”, que fou mereixedor del Premi Pollença de Poesia del 2008. I recentment, el 2013, Cada volcà és abans muntanya, que presentàrem, com hem dit. Diguem que s’ha passejat pel món recitant poesia i que ha estat traduïda a l’alemany, el castellà, el francès, l’italià i l’ucraïnès. No ens ho deixéssim que és part de la banda Folls i nocturns, on, a més a més de ser la lletrista és la veu recitada.
Esteve Plantada i Hermoso, poeta, articulista, crític literari i editor granollerí. Era l’any 1997: només tenia disset anys quan el vam conèixer i era ja poeta, un magnífic poeta. Acabava de guanyar el Premi Amadeu Oller de Poesia per L’ombra dels violins, títol que evidenciava una inclinació per la música. Amb temps i palla maduren les nesples, diu una dita. Ben certa, perquè la immadura maduresa amb què el vam titllar ha esdevingut una madura maduresa. Ha completat la seva carrera de piano, s’ha llicenciat en filologia catalana, composa música, ha codirigit amb Laia Noguera, The Barcelona Review, una revista digital de poesia de culte, i dirigí efímerament l’Ara Vallès, diari digital del Vallès Oriental. Ha seguit escrivint poesia, perquè és un poeta. Publicà el 2001 Oblidar i el 2007 Temporari, amb el qual guanyà l’any anterior el premi Estebanell i Pahissa, que atorga l’Òmnium Cultural. Amb Laia Noguera i Clofent i Joan Duran, escriu a sis mans, “Els llops”, que es publica el 2009. Els tres, paga la pena dir-ho, són els tres editors d’Edicions Terrícola. Una aventura en temps de crisi.

Anuncis

Quant a suip

Filòleg, professor i poeta
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s