Damià Barderà Poch, filòsof, contista, articulista i poeta, torna al programa per a presentar “Els nens del sac”, un aplec d’una seixantena de contes. Segons l’editor “són un retaule tragicòmic i truculent de la condició humana, una sàtira fatalista i despietada sobre el destí de la humanitat”. Aquest és el seu cinquè llibre.

uvs140123-002

http://www.ivoox.com/aparador-poesia-22-gener-del-2014_md_2748079_1.mp3″ descarregar

Ahir, dimecres dia 22 de gener del 2014, férem el cent vint-i-vuitè programa, el dissetè de la quarta temporada. Fou el tercer d’aquest any. L’emetérem, com sempre, des de ràdio Sant Vicenç de Montalt, tot i que ahir era Festa Major.
Aquesta és la tercera vegada que ha estat convidat el programa. Vam venir el 28 de març del 2012 i el 30 gener del 2013, quan ho féu per presentar-nos “ Els homes del sac”.
Va néixer contra la seva voluntat a Girona el disset de desembre del 1982. Visqué durant vint anys amb un peu a l’Alt Empordà i un altre al Baix Empordà sacsejat per la tramuntana. Es va caracteritzar en una carta que ens va adreçar. “Casat per l’església – tal i com ha de ser –, descregut, reaccionari i un xic rondinaire.” Damià Bardera Poch. Filòsof, narrador, articulista i poeta. Llicenciat en filosofia, fa passes per doctorar-s’hi, ja veurem. Ha publicat, fins ara, cinc llibres. El primer el 2008. El poemari “El penúltim vòmit”, pel qual un any abans obtingué el premi Marià Manent de Poesia de Premià de Dalt. Dos anys més tard, el segon. Un recull colpidor i sorprenent de contes “i alguns contes per llegir-los d’amagat” que va merèixer ser finalista del V Premi El Temps de les Cireres al millor llibre publicat en català l’any 2010 per un autor jove. El 2011 el tercer, “Fauna animal”, un llibre de contes inspirat – només inspirat, segons l’escriptor – en el món rural de la infantesa i l’adolescència. Fora de micròfon ens confessà que era el que més li agradava.
El 2012 el quart, “Els homes del sac”. El doctor Josep Maria Terricabras, filòsof, amb el qual l’uneix el doctorat que està fent, presentà el llibre a Girona. Es tracta d’“un autor de caràcter (…), càustic fins a l’extrem, directe i sintètic en l’execució del relat”, vam poder llegir en aquella ocasió a Núvol. Es digué que era un escriptor implacable i incòmode, entre una plèiade d’altres adjectius. “Un text tan còmic i cruel com lliure de tòpics”, escrigué Matthew Tree al Punt Avui.
Damià Bardera i Poch, el nostre convidat, vingué a presentar-nos el cinquè, “Els nens del sac”. Les opinions no s’han fet esperar. És un provocador, rere del qual “hi ha alhora un pensador potent”, afirma Xavier Díez, que sintetitza l’obra dient que els contes del llibre “esquitxen sang, hi ha episodis caníbals, i exhalen una atmosfera de violència primigènia i bestial, on el sexe més animal i l’amoralitat més categòrica de personatges i situacions conviuen amb la més pura subversió dels cànons estètics i estructures narratives.”
També és un articulista brillant, com ho demostren els articles sobre Literatura generacional, que ha penjat a la Xarxa. Hem d’esmentar que, en col•laboració d’Eudald Espluga, ha escrit l’assaig “Mediterròniament. La catalanitat emocional”, una anàlasi antropològica i filosòfica dels espots publicitaris d’Estrella Damm.

Advertisements

Quant a suip

Filòleg, professor i poeta
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s