Guim Valls Soler, joveníssim poeta barceloní, respongué les preguntes de Pius Morera, conductor del programa, i recità vuit poemes.

uvs131212-003

http://www.ivoox.com/aparador-poesia-11-desembre-del-2013_md_2637972_1.mp3″  baixar

Ahir, dimecres dia 11 de desembre del 2013, férem  el cent vint-i-quatrè programa, el tretzè de la quarta temporada. L’emetérem, com sempre, des de ràdio Sant Vicenç de Montalt.

De Barcelona. Hi va néixer i segueix vivint-hi —ens informà. Guim Valls Soler, el convidat, és un joveníssim poeta. Deu ser equilibrat perquè és balança. Per tant, la seva personalitat deu anar relacionada amb la creativitat artística i la resolució pacífica de conflictes. Nasqué el 30 de setembre de 1992, cursà el batxillerat humanístic i ara mateix estudia Filologia —una mescla d’anglès i català. Però no sap què serà quan sigui gran: “no tinc ni la més mínima idea de què faré després…”

Allò que l’emocionava de petit era la mitologia clàssica. Tan rar era que jugava a reproduir escenes dels seus mites i arribà a gravar un estiu cançons sobre Jasó i els Argonautes, Teseu i el Minotaure. Només tenia nou o deu anys i fou aquesta la seva “primera gran fal·lera”, ens digué. Cresqué, és clar, i llavors se n’anà cap a la literatura fantàstica i de terror. Començà a escriure relats d’aquesta mena. Només tenia tretze o quinze anys i els pares van imprimir-li “Més enllà”, que els aplegava, per als amics, coneguts i saludats. La poesia és més tardana. Als disset anys, en llegeix i n’escriu. Vinyoli, sobretot. I comença a interessar-se per l’obra de Joan Josep Camacho Grau, poeta cassanenc. Quan tenia dinou anys va guanyar per “Autoretrat a ulls clucs” el Premi Germanes Saula Palomer de Prosa Poètica Juvenil als Jocs Florals de Calella.

A més a més de poeta, és recitador. Cassasseja: se n’adonaran en escoltar-lo. El 2010 comença a recitar davant de públic a l’Heliogàbal, el bar gracienc del costat de casa seva. No estava sol. Eren uns quants i “llegíem Sebastià Roure”, ens diu, l’artista nascut al barri de Sant Antoni de Salt. Vés quins gustos. Recorda especialment el recital que féu el 2012 al costat d’Enric Casasses a la masia Can Piella, de Motcada i Reixac, que fou desallotjada el maig d’enguany. La llum se’n va anar i “vam encetar la festa recitant a la vora d’una foguera (…), com xamans.” Va participar durant el 2012 al “Poetry Slam”, una competició de poesia oral amb normes molt estrictes.

Segueix llegint, escrivint, recitant. “Miro de passar-s’ho bé, de descobrir coses.” Ha mirat d’aplegar diversos cops poemes sota un títol, però no se n’ha acabat de sortir, creu. “Si  aconsegueixo de fer alguna cosa que em convenci, aleshores ja veurem…” Mirarà de publicar-ho, potser?

Recentment ha conegut Jordi Pagès, un pintor que té un projecte. “Poetes ferits”, el titula. Perquè escriure poesia és patir, creu Compta amb ell i altres poetes vius per fer “una sèrie de recitals i exposicions.”

Advertisements

Quant a suip

Filòleg, professor i poeta
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.