Segon especial dedicat al centenari del naixement de Josep Punsola i Vallespí, malaurat poeta mataroní que morí al poc de casar-se amb Arcàdia Mitjans i de tenir el seu únic fill. Hi poden escoltar tres poemes del poeta musicats per Elisard Sala. La poeta i soprano Eva Bassó canta a capella “La núvia blanca” i el propi compositor dirigeix Els cantaires de la Unió Excursionista de Catalunya interpretant “La cordada” i “Sobre neu, tenim ales”, ambdós poemes extrets d’un vinil enregistrat el 1967, en ple franquisme.

uvs131205-002

http://www.ivoox.com/aparador-poesia-4-desembre-del-2013_md_2619263_1.mp3″  baixar

Ahir, dia 4 de desembre del 2013, férem el cent vint-i-tresè programa, el dotze de la quarta temporada.  A les deu del matí ens assabentàrem del decés de Joana Raspall, l´única poeta centenària que era viva. Vam entrevistar-la no fa gaire i vam gaudir de la seva lucidesa. Ahir, commocionats per la notícia, expressàrem a través de les ondes el nostre condol a la família.

Comptàrem amb la presència d’Eva Bassó, poeta i soprano, Gemma Maltas, administrativa, Júlia Sáez Calabuig, estudiant alhora de violí i de batxillerat, i Manel Morral, un extraordinari dibuixant que podeu seguir anant al seu blog. Recitaren setze poemes del poeta homenatjat al costat de Pius Morera, creador i conductor de l’espai radiofònic, autor de la selecció.

El poeta Josep Punsola morí inesperadament la matinada del 10 de maig del 1949. Els poetes són ben rars. Per què havia d’anar-se’n quan les perspectives vitals no podien ser millors? Poeta, fotògraf, guionista de cinema i actor, un pack llavors reconegut. Estranys. Fins i tot trien una malaltia rara a l’hora de morir. L’anomenada malaltia d’Addison, de fet és un trastorn endocrí ben poc comú que en cas de crisi, produït per estrès habitualment, porta a la mort ràpidament, com és el cas que ens ocupa. Contra el parer d’Eduard V. Pedrós, continuà la XIIlª Marxa Excursionista de Regularitat i Orientació que estava fent, un fet fatal que desencadenà la seva mort. Seguint amb les rareses dels poetes. A qui se li ocorre afiliar-se al Bloc Obrer i Camperol quan treballes al Banc Urquijo? A qui se li ocorre enamorar-se d’una dona, Arcàdia Mitjans, quan està a punt d’esclatar un conflicte civil i hauràs de refugiar-te en el camp de concentració de Septfonds, acabada la guerra, i saps que, en retornar, hauràs perdut la feina per motius ideològics? Els bons poetes potser són estranys, però deixen un rastre perdurable, una poesia seductora, com podran comprovar quan escoltin els poemes que hem seleccionat amb tant d’amor i ofici com hem pogut. Tots ells d’una densitat lírica considerable.

Hem de reconèixer que no ha tingut el mateix reconeixement que han tingut Salvador Espriu, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Marià Villangómez  i Joana Raspall. D’ells també és l’any. Però nosaltres volguérem remembrar per segon cop aquest poeta que pouà en la tradició oral i en els poetes cultes, com Jacint Verdaguer i Joan Maragall, que també s’hi endinsaren.

Anuncis

Quant a suip

Filòleg, professor i poeta
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.