Presentació d’“Oda als objectes”, de Glòria Coll Domingo, guanyadora del XLIXè Premi Amadeu Oller de Poesia. La poeta fou entrevistada per Pius Morera i recità nou poemes del poemari.

uvs130627-001

http://www.ivoox.com/aparador-poesia-26-juny-del-2013_md_2166978_1.mp3″ baixar

Ahir, dia 26 de juny del 2013, férem el cent sisè programa, el vint-i-cinquè d’aquesta tercera temporada. L’emetérem, com sempre, des de ràdio Sant Vicenç de Montalt.
Glòria Coll Domingo, la nostra convidada, és riudomenca, com li agrada recordar. Molt jove. Nasqué el 22 de novembre del 1988. Cursà dos cursos i escaig de filologia catalana, però s’avorria com un lluç. Allò no anava amb ella. En l’actualitat cursa estudis superiors de violoncel a Utrecht. “Vinga, va, això són ganes de tocar el que no sona! M’aposto la bicicleta (i això és el més preciat que tinc ara mateix) que a la nostra estimada Plaça de l’Església s’hi fumen més cigarrets de la felicitat dels que es fumen a la plaça del Dom d’Utrecht.” Li ho vam demanar i ens ho va escriure: “No recorda quan va començar a escriure, li és natural com el dormir o el respirar. La literatura i la música són el motor de la seva vida: la primera li és inherent i no li dóna gaires atencions, la segona és adquirida i li dedica la major part del seu temps.” L’any 2002 ja guanyava premis, però ens fixarem sobretot en els de poesia. En el 3r concurs de poesia de Sant Hilari Sacalm obtingué el segon premi per El gran clivell, un aplec format per sis poemes i dues conclusions. “Tot això m’has fet detestar avui,│ara que ets el més cínic dels hòmens.” El petit poemari La pols i el foc obtingué un accèssit el 2008 al Premi Joves.lit, atorgat per l’Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes. “Decapiteu-me:│jo sóc aquella que busqueu.│Blava, roja, groga o negra:│totes aquestes sóc jo.│Segur que, sols afusellant-me,│l’encerteu.” El jurat del Gabriel Ferrater de Reus li concedí un accèssit en la XXXIa edició per la seva obra l’Amant Desterrada. “Hem dormit amb la soga al coll.│(…) Quan, novament, ens escometi la son vora el jaç,│la corda serà més curta. Caldrà escollir.” Això succeïa el 2009, però l’any 2010 llegim que “L’estudianta de filologia catalana a la Universitat Rovira i Virgili Glòria Coll es va endur el màxim guardó amb l’obra Així vivim”. La noticia es referia al 13è Concurs de Poesia Curta de la UPC. “Caldria remoure cel i terra│per trobar qui testimoniés a favor teu.│I seria debades.” I el dia 18 d’aquest juny, a tocar de la primavera, fou guardonada amb el XLIXè Premi Amadeu Oller de Poesia pel seu poemari Oda als objectes. Segons David Castillo, “conté la frescor de la joventut, però també una serena reflexió sobre el fet creatiu.” I nosaltres vam escriure: “La poeta guanyadora no amaga les cartes: els mots són el que són, cal donar-los el sentit precís.” Ahir va venir a presentar-nos-el.

Anuncis

Quant a suip

Filòleg, professor i poeta
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s