Vídeo de l’entrevista al convidat, Víctor Manuel Verdú Martí, poeta i músic. “Un producte de cultura fet amb criteri i amb amor i que no hauria de costar tant de trobar”, digué sobre el programa.

Durant l’entrevista, el poeta reconeix que Joan Barceló i Cullerés, tot i que no el va conèixer, ha estat un company perdurable per les hores de goig que li ha proporcionat. També reconeix que alguns versos estan relacionats amb Baudelaire i Arthur Rimbaud, tot i que ell no els ha copiat. El pessimisme és una pose d’adolescència. Els tints negres es refereixen també al país i, és cert, que molts han cregut en la derrota. El camí obert del segon llibre porta a la llibertat. És cert que els versos “El cel griseja vers la costa ventejada│del cementiri” recorden Salvador Espriu; el poeta se n’adonà després d’escriure’ls, però es refereixen al paisatge de la seva terra. Potser sí que en ell hi ha una escissió entre el poeta i el músic. Li plauria només escriure i compondre música, però no creu que li calgués vendre’s l’ànima al diable. Forma part dels poetes emprenyats perquè està emprenyat amb Espanya.