Avui, dia 25 d’abril del 2012, la poeta mataronina Eva Bassó i Pérez ha estat entrevistada pel conductor del programa, Pius Morera, i ha recitat set poemes inèdits i un de tan recent que ningú coneixia, llevat d’ella.

No volia que sabéssim la seva edat, però això tant és. L’important és el que diu i com ho diu. Però volia que coneguéssim les seves arrels. Els seus pares eren pagesos de les comarques gironines. Com que Mataró era una ciutat fabril pròspera, van emigrar-hi. Però també volia que sabés que el seu segon cognom, encara que sembli estrany, és antic, ve del segle XIX, i que “a casa es respirava un ambient d’ interès per la cultura, la lectura i la música, i el que més admiro dels meus pares és l’educació i sensibilitat que tenien.” Van pertànyer a associacions culturals i entitats corals i van voler que els seus fills tinguessin una vida millor, és a dir, que tinguessin els estudis que ells no van poder tenir, perquè no haguessin de treballar com ells a la fàbrica. Va estudiar comerç, no batxillerat, com volia. De gran, amb una criatura, va completar els cursos de secundària i estudià tres cursos de Fillologia Hispànica. Al primer curs de carrera va escriure el primer poema. Amb Pau Fleta Lázaro han publicat el llibre “Poemes a dues veus”, la primera part del qual és un poemari seu de 32 poemes distribuïts en cinc parts. Ha estat una vida difícil, la seva. Però ara mateix és funcionària i treballa a la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. I segueix les petges dels pares cantant en una Coral de Mataró, de jove va estudiar cursos de piano, participant activament en una tertúlia literària que es fa a l’Associació de Veïns del barri de l’Havana i, de tard en tard, en el Cor Literari de Sant Pere de Ribes.
Ha estat valenta, durant l’entrevista, i ha explicat, d’una banda, les raons per les quals no va poder acabar Filologia Hispànica i s’ha declarat, d’una altra, independentista, tot i que amb alguns no s’hi avé. Ha estat d’acord amb el conductor del programa en el fet que la seva obra poètica és musical i que imita els sorolls de la vida i ha afegit que té al cap per a tots els poemes una melodia que, si tingués piano, duria al pentagrama. Ha admès que la seva poesia és enyorívola, però no d’ara sinó de sempre. No solament el tempus fugit sinó també el carpe diem. Curiosament té trenta dos poemes d’un nou poemari, és a dir, dos elevat a cinc, que és el nombre de les ratlles horitzontals d’un pentagrama.