Ara mateix Carles Bellsolà té acabat un poemari amb poemes ètico-morals d’una profunditat esglaiadora, pròxima als clàssics. Escoltin-lo i vegin-lo.

Aquest vídeo, editat pel conductor del programa, ha estat possible gràcies a la col•laboració inestimable de Manel Parcerisa, que gravà les imatges, i de Marc Fernàndez, que va tenir cura del so. De veritat que les imatges revelen allò que la veu no revela. Mirin el poeta i se n’adonaran d’allò que volem dir. Rere d’una aparent contenció hi ha l’home que es rebel•la contra el món que li ha tocat de viure. Diu en un poema: “Tot s’ha perdut, no hi ha moral ni ètica │i no em perdré jugant la carta estètica.│No diré adéu, no aniré a cantar al temple.│Intèrprets de la plebs, amics de l’ordre,│triomfeu encara més, o feu-vos fotre.”

Advertisements

Quant a suip

Filòleg, professor i poeta
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s