Amb el poeta gurbetà David Tona i Mora celebràrem el dia 21 de març, coincidint amb l’equinocci de primavera, el Dia Mundial de la Poesia.

L’edició de l’àudio i del vídeo ha estat àrdua, enduts per un conjunt de maleficis tècnics, que, gràcies a Déu, com se sol dir, hem pogut vèncer. Agraïm profundament a Manel Parcerisa la seva generositat; s’estrenà com a tècnic de so, no sent-ho. També hem d’agrair a Josep Mª Castelltort tot el compromís per ajudar-lo. El conductor del programa ha estat qui ha editat tant l’àudio com les imatges del vídeo, que gravà Carme Llobera Balasch.
L’escriptor fou entrevistat pel conductor del programa i recità nou poemes inèdits. Té trenta tres anys i és del bell mig de la plana de Vic. Va néixer “amb els colors oxidats del mes d’octubre”, fet que dibuixà nítidament la seva personalitat, com ens confessà en una carta. No esperin un home lletrat, perquè no l’és ni vol, però escriu molt bé. Va descobrir la poesia molt aviat, als divuit anys, i se’n recorda bé, perquè coincidí amb la mort de Joan Brossa, de qui en va ser un devot. Ha adquirit soltesa i tremp, però, en els tallers d’escriptura i ha ampliat els mestres als quals la seva poesia és deutora. Ha obtingut alguns premis i ha publicat poemes en algunes revistes. Emboscall Editorial l’any 2001 li publicà “Existència” , un petit recull de poemes. Com passa amb molts poetes, també s’ha expressat a través de la música tocant en un grup la bateria.

Anuncis

Quant a suip

Filòleg, professor i poeta
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Amb el poeta gurbetà David Tona i Mora celebràrem el dia 21 de març, coincidint amb l’equinocci de primavera, el Dia Mundial de la Poesia.

  1. laialaies ha dit:

    Que gran que ets David!!!! No ho he pogut escoltar ni veure gaire bé.. no sé si és la meva connexió.. Però m’ha agradat molt la cançó Preludi!!! 🙂 Petons!

  2. laialaies ha dit:

    Tots els naufrags poden tornar a la seva pàtria, deixant-se endur per el rumb del mar de la vida passant per costes amigues. Fent del paradís perdut la més gran troballada. (nomès cal posar-se les ulleres per veure-hi clar). Fent un bonic record de la nostàlgia del temps perdut. Ha estat molt bé David!!! Felicitats!!!! Enhorabona Pius i companyia!!! Fins aviat! 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s