Avui, dimecres dia 13 de juliol del 2011, hem rebut al programa Lluís Calvo, un dels poetes catalans més prestigiosos. Un plaer.

Fa més o menys dos anys que vam repassar tota la seva obra i vam adonar-nos que era un poeta que pagava la pena llegir i rellegir una vegada i una altra. Als vint-i-quatre anys, ens sembla que no anem errats, va guanyar l’Amadeu Oller de Poesia per Veïnatge d’hores. Era el 1987. D’aleshores ençà no ha parat de rebre premis. Onze. El Vicent Andrés Estellés per Col•lisions, el darrer. Quan en Joan Triadú va fer la recensió d’aquest poemari no sabia ben bé quants llibres de poesia havia publicat. Va apostar per una dotzena. Però no era això. Ja els ho direm nosaltres. Setze. Vaja, moltíssims, i tots de molta qualitat. No és solament poeta sinó que difon l’obra d’altres poetes. A través de dues pàgines web. Una, de culte, Daltabaix poètic. L’altre, Epímone, és un projecte de poesia cibernètica. Tant és el que estudià, Geografia, ell ha anat per un altre camí. La creació literària i la gestió cultural. Per nosaltres ha estat un plaer compartir amb ell la mitja horeta que dura el programa entrevistant-lo (no es perdin les respostes) i escoltant la recitació de quatre poemes de Col•lisions, dos poemes d’Estiula, poemari en premsa, i un d’inèdit.

Anuncis

Quant a suip

Filòleg, professor i poeta
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s