Entrevista al jove poeta igualadí David Soler i Ortínez, que ha recitat nou poemes d’un poemari inèdit.

Ha reconegut que era abans lector que no pas escriptor i que, efectivament, tenia un deute amb Gabriel Ferrater, però no creia que, per això, se l’hagués de jutjar negativament. Ha reconegut que per ell escriure un poema era com omplir les caselles d’un sudoku i que el motiu que l’impulsà a escriure el poemari Ara que no em veus era créixer com a poeta, perquè es considera ara mateix massa novell. Hi ha un sac d’on els autors poden treure el recurs que cregui més adient i que trià el decasíl·lab sense rima perquè se sentia menys constret a l’hora de dir coses. Totes les cites estan justificades, perquè d’alguna manera han inspirat el poema i perquè els autors són mestres que l’han format. El fet que la primera i la darrera siguin d’escriptors de parla anglesa no és casual; converteixen el poemari en una mena de bucle. El professor i el poeta han anat creixent en paral•lel i no es veu venent l’ànima al diable per escriure solament. Recordava perfectament què havia fet el dia 25 d’abril a Igualada. Anar a votar sí a la independència de Catalunya.

Anuncis

Quant a suip

Filòleg, professor i poeta
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s