Va deixar anar que segurament l’Albert, un dels personatges de Tot és possible, la seva darrera novel·la, tenia alguns trets d’ell mateix. Digué que sí, que el fet que anava sobre les consultes sobiranistes, permetia més el comentari polític que comentari literari, tot i que havia escrit una novel·la, no una altra cosa. Va valorar molt negativament el paper dels mitjans públics de comunicació tant durant el llarg procés de les consultes com ara, ja que l’havien vetat per raons polítiques, tret de Catalunya Ràdio. Va destacar la il·lusió que havien generat i es mostrà optimista quant a la independència del nostre poble, que creia que era propera. Va anunciar la celebració de la Conferència Nacional per l’Estat Propi que s’havia de celebrar el 30 d’abril i va establir un paral·lelisme entre aquesta i l’Assemblea de Catalunya. Va admetre que era poeta i que ara l’ànima de poeta s’amagava dins d’alguns fragments de les seves novel·les.
Aquestes imatges han estat possibles gràcies a Carme Llobera que les ha gravades i a Manel Parcerisa que les ha editades.
Aparador de poesia 