Tenim aquestes imatges gràcies a Manel Parcerisa que va tenir la gentilesa de gravar-les. Ara el poeta esdevé més pròxim i la paraula més pregona. Escoltin-lo amb atenció perquè els poemes (El talp, Cobles, Cant pla, Romancet de la font i Soleá del far i la barca) són una veritable delícia.
-
Entrades recents
- Tinguérem un nou convidat, David Tona i Mora, poeta de Gurb, que vingué a presentar ‘Entre la fractura i l’aleteig’, poemari que publicà ara fa res, el novembre de 2019, Tèmenos Edicions amb un pròleg de Xevi Pujol i Molist. «[El títol] ―hi llegim― ja indica que l’obra es mou entre dues realitats. Aquestes realitats queden enllaçades a través d’un trajecte que parteix de l’assumpció de la fractura, del fet tràgic o dolorós (però també de la naturalesa de l’ésser humà com a individu indefectiblement fracturat, que no pot viure incòlume), i va a parar a un estat d’elevació cap a un pla vital superior, l’aleteig. L’obra, doncs, en consonància amb aquest títol bimembre i amb aquesta doble dimensió que aborda, està dividida en dues parts (…)»
- Hem tingut a la peixera de la ràdio, Mireia Farriol, metgessa i poeta, que ha vingut a presentar ‘Síntesi’, poemari que publicà ara fa res, el desembre de 2019, Ònix editor amb un breu pròleg de Marta Pérez Sierra. «No sé si m’acosto ―hi llegim― on m’allunyo del teu mar. El que s’adorm a les teves mans, Mireia. Se m’escapen les distàncies, es fonen les dos cares de la lluna en les teves paraules, llunes fosques que no reconec, llunes blanques en l’arena, petjades minúscules, la mida exacta d’aquell record, petit i fràgil, que hem guardat en el folre obscur d’un abric negre (…). Fuig aquell foc de joventut (…). Fuig la paraula que va ser verb, se l’emporta el teu vent, Mireia. A vegades el vent càlid de seda, el que tu recordes i jo no puc assaborir. Altres vegades, un vent amb tanta força que tomba com el records punyents. Aquells tan nostres (…) que tenen peus i cos de sorres movedisses com una culpa.»
- Tònia Passola, poeta amb llarga trajectòria, ha vingut a presentar ‘Nua’, recull que publicà ara fa res, el setembre de 2019, Tres i Quatre. L’edició recull un pròleg que escriví Joan Triadú i que lliurà a l’autora fa, segons que sembla, onze anys. Passola, «se situa a peu de poema ―hi llegim― en el moment que el viu, estimulada misteriosament per qui sap quina veritat interior que s’obre camí i dirigeix els seus passos fins a l’acompliment (…) d’allò inexplicable que li calia dir. Malgrat l’extrema llibertat (…), però, hi ha en la poesia (…) un mateix component múltiple, en el qual tot actua conjuntament: és la seva admiració pel món i pel viure. Així tenim una poesia d’algú que és un adult acabat de néixer. Aquesta és la meravella: que amb ulls esbatanats ella, en poesia, vegi des de l’infinitament petit a la vastitud il·limitada de l’univers.»
- Àngels Moreno i Gutiérrez, poeta i metge, tornà al programa per a presentar ‘L’agulla’, llibre que publicà ara fa res, el gener de 2020, Pagès editors amb fotografies de Xulio Ricardo Trigo i epílegs de Raquel Santanera Vila i Míriam Cano Manzano. «El poema-cant (…)no té la pretensió d’introduir-se directament en marcs teòrics sobre la identitat ―escriu Santanera―, però sí que produeix una poètica (…) que perfectament hi entra en diàleg. L’obra de l’Àngels esdevé un exemple de com, des de la poesia, es poden enriquir determinats debats teòrics. I, a la vegada, ho matisa i saneja perquè l’intent no ve d’una pulsió científica sinó creadora (…) Ella s’endinsa en el laberint del discurs del mateix llenguatge poètic i construeix un cant a les veus que no poden articular ni so, ni narració, que no poden dir qui són perquè el fil de la memòria ja no troba l’agulla del temps (…).»
- La poeta i més badalonina Odile Arqué vingué al programa per a presentar ‘Frontal’, el seu darrer poemari, que, ara fa res, el març de 2020, publicà AdiA Edicions. Aquest llibre neix, segons l’escrit del doblec de la portada i un escrit promocional de l’editora, «d’un tret al carrer que va esbatanar el cancell que custodiava la memòria. Hereva d’un dolor desconegut, vaig estirar el fil que em venia a les mans. L’objecte llum es desplega en tres formes d’il·luminació: la del frontal i detonant del record, el fanal amb què transitem i la llum escènica que despulla l’actor fins a la seva veritat.»
Blogroll
- Última ronda
- Bloc d'encenalls
- Discuss
- Els Tres Turons literari
- Get Inspired
- Get Polling
- Get Support
- Grifoll Museum
- La núvia d'Europa
- La riera del gorg literari
- Learn WordPress.com
- Les ciutats ocasionals
- Montalt literari
- Núvol
- Pius Morera i Prat, blog de poesia
- Poètica crapulística
- Poemes i relats contra la ira dels homes
- Web Personal de Pius Morera Prat
- WordPress Planet
- WordPress.com News
Enllaços
Arxius
- Juliol 2020
- Juny 2020
- Març 2020
- febrer 2020
- gener 2020
- Desembre 2019
- Novembre 2019
- Octubre 2019
- Setembre 2019
- Juny 2019
- Mai 2019
- Abril 2019
- Març 2019
- febrer 2019
- gener 2019
- Desembre 2018
- Novembre 2018
- Octubre 2018
- Setembre 2018
- Juliol 2018
- Juny 2018
- Mai 2018
- Abril 2018
- Març 2018
- febrer 2018
- gener 2018
- Desembre 2017
- Novembre 2017
- Octubre 2017
- Juliol 2017
- Juny 2017
- Mai 2017
- Abril 2017
- Març 2017
- febrer 2017
- gener 2017
- Desembre 2016
- Novembre 2016
- Octubre 2016
- Setembre 2016
- Juny 2016
- Mai 2016
- Abril 2016
- Març 2016
- gener 2016
- Juliol 2015
- Juny 2015
- Mai 2015
- Abril 2015
- Març 2015
- febrer 2015
- gener 2015
- Desembre 2014
- Novembre 2014
- Octubre 2014
- Setembre 2014
- Juliol 2014
- Juny 2014
- Mai 2014
- Abril 2014
- Març 2014
- febrer 2014
- gener 2014
- Desembre 2013
- Novembre 2013
- Octubre 2013
- Setembre 2013
- Agost 2013
- Juliol 2013
- Juny 2013
- Mai 2013
- Abril 2013
- Març 2013
- febrer 2013
- gener 2013
- Juny 2012
- Mai 2012
- Abril 2012
- Març 2012
- febrer 2012
- gener 2012
- Desembre 2011
- Novembre 2011
- Octubre 2011
- Setembre 2011
- Juliol 2011
- Juny 2011
- Mai 2011
- Abril 2011
- Març 2011
- febrer 2011
- gener 2011
- Desembre 2010
Categories
Meta
Bon dia. En primer lloc, gràcies Pius per la teva gentilesa i per fer-nos gaudir i apreciar una miqueta més tot aquest món de la poesia.
Del programa d’ahir em quedo amb el poema del talp … em va agradar molt.
Anna
La meva dona, que és intel·ligent com tu, ha dit el mateix. Però és molt negre, o obscur, com vulguis. Escolta, sisplau, el del far i la barca, perquè ella l’ha relacionat amb tu i la Pilar. Pius.